Accions del document

34219 - TÈCNIQUES MODERNES DE MONITORITZACIÓ DEL MOVIMENT DEL TERRENY

Comparteix Share
Responsable acadèmic: Josep Antoni GILI RIPOLL
Tipus Optativa d'especialitat d'Enginyeria Geotècnica
Quadrimestre 2
ECTS 5
Periodicitat de l’oferta Anual
Idioma Castellà

Objectius

Adquisició de coneixements generals (bases de funcionament, tècnica instrumental i aplicacions més freqüents) de tècniques de mesura de moviments del terreny que han aparegut recentment i que s’estan posant a punt actualment. Alguns alumnes poden tenir coneixements parcials d’algunes d’elles (les més clàssiques), mentre que d’altres, donada la seva formació prèvia, no coneixen aquests procediments. Especialment, les tècniques basades en satèl.lits o en sensors d’observació de la terra per teledetecció constitueixen una eina poderosa per millorar el coneixement dels fenòmens i mecanismes interns de comportament dels geomaterials.

Continguts

El contingut de l’assignatura es centra en l’estudi detallat d’alguna tècnica recent pel seguiment de moviments o canvis en el terreny, especialment a nivell de superfície. Tenint en compte la plataforma d’adquisició de donades, les tècniques son: terrestres, aerotransportades i satel.litals.

Segueix una enumeració compacta del temari:

Tècniques clàssiques (Topografia i fotogrametria). Tècniques geomecàniques en superfície i en sondeig. Sistema GPS de precisió aplicat a medició esllavissades. Escombrat Làser. Tècniques de teledetecció activa RADAR. Altres sensors satel.litals. Altres tècniques per a la mesura de moviments, velocitats i acceleracions. Taxació d’errors. Aplicacions reals: Vessants, ponts, estructures, subsidència, terratrèmols, vulcanologia.

Per a cada tècnica es detallaran les bases de funcionament, la tècnica instrumental i les seves aplicacions més freqüents.

Tot això il.lustrat amb exemples reals. Amb la col.laboració - cooperació dels alumnes, es discutiran casos pràctics.

El temari complet (teòric o potencial) de l’assignatura seria:

Tema I. Tècniques geomètriques clàssiques: Topografia i fotogrametria.

Tema II. Auscultació amb tècniques geomecàniques:

  • En superfície: cintes, regles, extensòmetres, clinòmetres
  • En sondeig: extensòmetres, inclinòmetres, sondes lliscants, piezòmetres. Extensòmetre de cable
  • En extradós o interior d’estructures: cèl.lules de pressió i de deformació
  • Anivellació hidrostàtica

Tema III. Sistema GPS de precisió aplicat a la mesura d’esllavissaments

  • Bases del sistema GPS i definicions
  • Segments del sistema
  • Principi de posicionament
  • Observables GPS
  • Procediments d’Operació
  • Tipus de Receptors i precisions
  • Aplicacions típiques

Tema IV. Escombrat Làser (Làser Escàner o LIDAR)

  • Sensors terrestres o aerotransportats
  • Per a la formació de MDT/MDS, inventari
  • Per al control de canvis de la superfície

Tema V. Tècniques de teledetecció activa RADAR:

  • Principi. Radar d’Obertura Sintètica, SAR
  • Interferometria SAR: InSAR
  • Interferometria SAR Diferencial: D-InSAR
  • Aplicacions amb sensors satel.litals, des d’avió o terrestres

Tema VI. Altres tècniques

  • Gravimetria, geofísica
  • Acceleròmetres (vibracions)

Tema VII. Taxació d’errors i ajustament d’observacions

Tema VIII. Aplicacions reals

  • Vessants
  • Subsidència per mineria i per extraccions d’aigua de l’aqüífer
  • Moviments sísmics i vulcanologia
  • Ponts i altres estructures

Enfocament de la metodologia docent

Aquesta assignatura està preparada segons les noves tècniques d’aprenentatge propugnades per la declaració de Bolonia et al., i que són la base del EEES. L'assignatura deixa d’estar centrada a l’ensenyament-professor, per a donar importància capital a l’aprenentatge-alumne. El professor passa a ser un conductor o tutor de l’aprenentatge que pugui desenvolupar l’alumne en primera persona. De moment, en els cursos lectius durant els quals s’ha impartit l’assignatura, amb 6-9 alumnes, els grups de treball han estat d’un sol alumne, i s’han desenvolupat dues activitats principals:

  • La primera, tipus “Collaborative learning (CL)”, consisteix en l’estudi d’una determinada tècnica, a partir de publicacions tècniques i internet, i condueix a una presentació comuna a classe-seminari;
  • la segona activitat és del tipus “Problem based Learning (PBL)”, i consisteix en la preparació d’un avantprojecte d’instrumentació d’un cas real (talús, presa, túnel, zona subsident, excavació…).

El treball personal de l’alumne es complementa amb alguna presentació del professor tipus “starter”, i amb dos o tres visites (instituts, camp o obres reals). En conjunt es calcula cada activitat de manera que la dedicació en temps real total del alumne (presencial, personal, visites, exposicions, consultes amb professor) no superi la dotació assignada a l’assignatura (5,0 ECTS)

Mètode d’avaluació

  • Participació activa de cada alumne en les posades en comú. Per la qual cosa és imprescindible la seva assistència (que s’avalua)
  • Realització de les mencionades activitats 1 i 2 (a les quals s’avalua no només el nivell tècnic sinó també el nivell expositiu, la claredat de idees, la capacitat de poder defensar-les en públic…

Recursos per a l’aprenentatge

Bibliografia

  • Barends, F.B.J., F.J.J. Brouwer i F.H. Schröder (1995, editors) “Land subsidence”. Proceed. 5th Inter. Symp. on Land Subsidence, The Hague (Netherlands), October 1995. Ed. Balkema, Rotterdam.
  • Carrasco, D., O. Rodríguez, J. Díaz i A. Broquetas (1997) Interferometría RADAR para la obtención de Modelos Digitales del Terreno. Posibilidades y limitaciones. III Semana Geomática de Barcelona. Abril 1997, pag. 143-154.
  • Corominas; J., J. Moya, A. Lloret, J.A. Gili, M.G. Angeli, A. Pasuto i S.Silvano (2000) Measurement of landslide displacements using a wire extensometer. Engineering Geology 55, pp. 149-166.
  • Corominas, J. (1989, Editor) “Estabilidad de taludes y Laderas naturales”. Monografía nº 3 de la Sociedad Española de Geomorfología, Zaragoza, 249 pag. Especialmente el capítulo “Control de movimientos”.
  • Dunnicliff, J. (1988) “Geotechnical Instrumentation for monitoring field performance”. John Wiley & Sons, Inc. New York. 570 pag.
  • Engineering Geology (2003) Special Issue from the symposium on Remote Sensing and Monitoring of Landslides. Volume 68, Issues 1-2, pp. 1-139.
  • Geodesy for Geotechnical and Structural Engineering. Proceedings de la sèrie de congressos sobre microgeodesia aplicada a la monitorització, els més recents celebrats a: Eisenstadt (Austria, 1998) i a Berlí (2002).
  • Gili, J.A., J. Corominas i J. Rius (2000) Using Global Positioning System techniques in landslide monitoring. Engineering Geology 55, pp. 167-192.
  • Gili, J.A. i J. Corominas (2001) Técnicas GPS para control de laderas. V Simp. Nac. sobre Taludes y Laderas Inestables. Madrid, Nov.2001, Vol.1, pag. 37-48.
  • Gili, J.A., J. Moya, J. Corominas i A. Lloret, (2002) Measurement of Vallcebre landslide displacements using GPS, wire extensometers, inclinometers, EDM and terrestrial photogrammetry. Proceed. 2nd Symp on Geodesy for Geotechnical and Structural Engineering, Berlin, May 2002, CD-ROM, 10 pag.
  • Gili, J.A. (2003) “Instrumentación para control de movimientos de ladera: Sistema GPS y otros”. En: J.Mª Pernía, J. Mulas, P. Fernández-Castelli (editores). “Operatividad de la instrumentación en aguas subterráneas, suelos contaminados y riesgos geológicos” (jornades tècniques celebrades al Juny 2002, Madrid). Publicació IGME, Mº C. i T., Sèrie: Hidrogeología y Aguas Subterráneas.
  • Gili, J.A., J. Moya, J. Corominas i A. Lloret (2004) “Twelve years of Vallcebre landslide monitoring: from theodolite to GPS”. ASCE Journal of Surveying Engineering (en prensa).
  • Massonnet, D. (1997) Interferometría de radar por satélite. Investigación y Ciencia, 247 (Abril 1997): pag 14-21.
  • Mikkelsen, P.E. (1996) Field instrumentation. Chapter 11 in Landslides investigation and mitigation. A.K.Turner and R.L.Schuster (Editors). T.R.B. Special Report 247. National Academy Press, Washington.D.C., pp. 278-316.
  • Optical 3-D measurement Techniques (2001) Proceedings de la sèrie de congressos sobre tècniques de mesura 3D, els més recents celebrats a: Viena (1995), Zurich (1997), Viena.
  • Oteo, C. (1978) Técnicas de instrumentación en Mecánica de Rocas. Bol. Soc. Esp. Mec. Suelos y Cimentaciones, nº 34, pag. 3-38.
  • Photogrammetry & Remote Sensing (1999). Special Issue on Airborne Laser Scanning. ISPRS Journal on P & R.S., Volume 54, Nº 2-3, pp. 1-214.
  • Szwedzicki, T. (1993, editor). “Geotechnical instrumentation and monitoring in open pit and underground mining”. Proceed. Australian Conf. on Geotechnical Instrumentation and monitoring in open pit and underground mining, Kalgoorlie (Australia), June 1993. Ed. Balkema, Rotterdam.
darrera modificació: Juliol 2009
Aquest web utilitza cookies pròpies per oferir una millor experiència i servei. En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.
RSS RSS  Accessibilitat  Avís legal   Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica.
© UPC (obriu en una finestra nova) . Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech